Directa Estel a Canalda

Apropar-se a Canalda esdevé un exercici de gust refinat que ens assegura una impressió profunda.

La seva peculiar verticalitat es diferencia d’aquella a que estem acostumats i es torna única; una verticalitat forjada a base de panxes i llavis sobredimensionats que conformen secrets camins on la línia recta no existeix, i sí la intuïció. La Directa Estel és una altre petita joia que ens llegà l’Ignasi Cisa, preciosa escalada, atlètica i lleial a l’estil de l’indret.

Aproximació:

Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins situar-nos a l’inici de la paret. De seguida trobarem una pista que creua la carretera, aparquem allí. Prenem la pista que puja cap a la paret i al cap d’uns metres ens desviem per una fresa a mà esquerra (fita), endinsant-nos al bosc al cap de poc. Un cop a peu de paret continuem cap a l’oest fins al peu de via (espit arran de terra).

L1(6b)

El peu de via es evident, donat que trobarem un espit arran de camí. Les dificultats de la primera tirada venen concentrades en dues panxes. La primera, molt potent, on haurem de pujar peus mentre bloquegem de preses no tot el grans que voldríem; el pas es troba protegit per dues expansions. Tot seguit haurem d’afrontar una altra panxa, amb millor presa i de moviments elegants. 35 metres, 6 expansions més la de peu de via.

L2(V+)

La segona tirada s’inicia amb una altra bonica panxa molt atlètica. No obstant, abans d’atacar-la val la pena reforçar la primera assegurança, molt atrotinada. Nosaltres hem fet servir un tricam rosa quedant a caldo a un forat just sota el burí. Un cop reforçada cop de gas i cap amunt!! 35 metres, 4 expansions.

L3(6a)

Tirada preciosa i molt ben trobada. Marxem un pèl a la dreta per situar-nos a un magnífic esperó, vertical i amb presa molt bona, sempre seguint la lògica. La tirada és mantinguda però es fa curta per bonica. 30 metres, 5 expansions.

L4(V+)

Ens enfilem a un marcat llavi i marxem cap a l’esquerra, cercant el camí més fàcil i superant ressalts fins situar-nos davant una altra panxa. Per superar-la ho farem un pèl a l’esquerra de l’expansió. Un cop sobre el llavi encarem un nou mur vertical, protegit amb un parell d’expansions, que ens deixa sobre un altre relleix i davant d’una darrera panxa, fàcil però un xic exposada. 30 metres, 4 expansions.

L5(V+)

Hem de marxar molt a l’esquerra per enfilar-nos a la paret i flanquejar llavors cap a la dreta, a caçar el primer burí. Continuem en lleuger flanc fins el segon burí i encara marxem un pèl a la dreta per escalar per l’esperó uns metres fins però amb bona roca. 25 metres, 2 burins.

L6(6a/Ae)

En aquesta reunió trobarem el pot de registre, val la pena seure una estona i gaudir del paisatge. Ens resta un curt mur, amb una entrada dreta i un flanqueig rar. Sobre la segona expansió fem un pas d’artificial per sortir al mur amb equilibri i presa molt petita fins un llavi. Encara ens resta un curt tram de 6a protegit per un parell de burins que ens mena directament al bosc somital. Nosaltres hem travessat la franja de boixos i hem continuat fins un bon pi on muntem la reunió. 15 metres d’escalada més 10 per la boixera, 4 burins.

Descens:

marxem en direcció est amb intuïció; poc a poc anirem virant cap al nord fins arribar a una mena de clariana, on trobarem un corriol que segueix cap a l’est i que ens acabarà deixant a una pista que seguim cap al sud i que ens porta fins a la carretera.

El que més m’ha agradat:

• Passos atlètics de gran bellesa.
• Tercer llarg absolutament preciós.
• Entorn genial.

El que no m’ha agradat tant:

• La colla de motoristes fent enduro pel peu de via… Lamentable.